De veritat heu pensat que això acaba aquí?

El 15-M i la classe treballadora | De la revolta a la victòria

El moviment del 15-M ha recuperat l’esperança de que un altre món és possible. Però, com podem aconseguir aquest altre món? I sobretot, com hem d’organitzar-nos perquè la revolució arribi a la victòria?

Les manifestacions del 15-M i les posteriors acampades a places públiques exigint una democràcia real han canviat per complet la situació política. Uns pocs dies d’indignació col·lectiva i desobediència civil a la places han estat suficients per demostrar que aquest altre món possible al que fem referència els i les anticapitalistes no solament existeix, sinó que està al nostre abast.

Segueix llegint

Per Enric Rodrigo.

COMUNICADO DE LA MARCHA POPULAR INDIGNADA

Propuesta de movilización social pacífica, no violenta, que se suma al espíritu constructivo, democrático, pacífico e inclusivo del movimiento 15M.

Durante parte de los meses de junio y julio, desde varias ciudades del Estado saldrán caminando varias marchas, configurando rutas en dirección al centro político de España. Confirmadas están, entre otras, Santiago de Compostela, Cadiz, Murcia, Valencia, A Coruña, Barcelona, Logroño, Málaga y Granada.

Está previsto realizar las rutas a lo largo de un mes y la llegada a Madrid será el 23 de julio.

Las Marchas realizarán y compartirán asambleas en cada pueblo y en cada barrio por el que discurra esta marcha de dignidad y transformación;

Las asambleas, constituidas como encuentros para el intercambio de ideas y palabras,  recogerán las inquietudes, las reivindicaciones, las experiencias y las luchas de todos los pueblos. Recopilando todas ellas se elaborará un gran libro y se establecerá un diálogo ininterrumpido entre las acampadas, ciudades, pueblos, barrios e individuos, encaminado hacia la construcción de un mundo más justo donde quepamos todas las personas.

Muchas de las personas que forman el movimiento se quedarán trabajando en las asambleas que ya están en marcha, tan necesarias para continuar luchando por este movimiento pacífico y por esta causa. Marchas y asambleas seguirán siempre en contacto y diálogo. Saldremos unas pocas, pero cuando lleguemos a Madrid seremos la suma de todas esas voces, de todas las voluntades, y seremos miles.

 

Segueix llegint a marchapopularindignada.wordpress.com 

Trobada d’assemblees de barri de Barcelona

Aquest Diumenge 26 de Juny de 2011 a les 17h a Plaça Catalunya, hi haurà la trobada d’assemblees de barri de Barcelona.

Després del 19-J: això només és el principi, la lluita continua

Pràcticament un milió de persones hem sortit al carrer el 19-J en més de 50 ciutats. A Madrid i Barcelona, es trobaven en el centre alguns centenars de milers de manifestants, després de moviments en columnes des de barris i poblacions llunyanes. En pràcticament totes les capitals de província s'ha viscut una de les protestes més grans dels últims anys. El moviment ha mostrat, de nou, la seva capacitat de desenvolupament, creixement i un massiu arrelament social. Més enllà de la gran participació, el 19-J destaca per moltes qüestions.

Segueix llegint

La manifestació del 19-J i el moviment 15-M: Cap al Referèndum i la Vaga General

El dia 19-J varem mostrar un cop més que el poble pot guanyar el polse. Tot i l'estratègia de criminalització dels mitjans de comunicació, el Govern i els partits parlamentaris després de la concentració al parlament el dia que s'aprovaven els pressuposts antisocials de CiU, hem demostrat amb una de les mobilitzacions més massives des de la Transició que els i les treballadores, aturades i estudiants no estem disposats a pagar la seva crisi.

Segueix llegint

Per Toni Pizà

Crònica del taller-debat: “Democràcia real: És possible sota el capitalisme?”

El moviment 15-M, ens poques setmanes, ha posat sobre la taula debats profundament polítics sobre com aconseguir un món millor, quines demandes prioritzem o com es materialitzen aquestes. En aquest sentit, la qüestió de la democràcia ha estat i estarà clau. Quin tipus de democràcia tenim? Què entenem per democràcia real? Cal canviar de sistema per aconseguir una democràcia profunda?

Segueix llegint

Per Regina Martínez

No violència i democràcia després del 15J

Fa poques setmanes vaig escriure un article sobre la resistència pacífica, i no vull repetir els arguments aquí (La resistència pacífica: principi ètic o tàctica?, En lluita, juny de 2011). Afegiré un parell d’observacions sobre la violència que no hi mencionava, perquè pensava que eren òbvies, però que ara sembla que s’han de subratllar.
Tanmateix, com explicaré, penso que el debat entorn als esdeveniments d’ahir realment no gira entorn de la violència, sinó de la legitimitat de l’Estat actual. Però primer un parell d’obvietats respecte a la violència.
On són els no violents?
Fins i tot molta gent que critica la mobilització del 15J reconeix que gairebé tota la gent que hi participava mantenia una actitud no violenta. I de fet, gran part dels actes titllats de “violents” podrien ser de qüestionable utilitat política —fer empentes, llençar ampolles de plàstic…— però com a violència, són molt poca cosa.

 Segueix llegint

Per David Karvala

Més de 200.000 manifestants a Barcelona

Multitudinària indignació contra el Pacte del Euro i les retallades

Quatre dies després de la criminalització del moviment per part dels diputats i de les màximes autoritats catalanes, centenars de milers de manifestants han ocupat el carrer en una gran demostració de força.

Tot i els intents de Mas i el seu conseller d’interior, recolzats pel conjunt de diputats del Parlament, de desprestigiar, criminalitzar i aïllar el moviment del 15-M, la manifestació de Barcelona ha aplegat 250.000 persones segons un portaveu del moviment que ha assegurat que aquestes xifres es desprenen de les fotografies aèries del Google, tot argumentant que la distància entre Plaça Catalunya i el Pla de Palau és d'uns dos quilòmetres i els carrers pels quals ha transcorregut la marxa superen els vint metres d'amplada. Per fer-se una idea de la  massivitat de la manifestació només cal dir que quan la capçalera arribava a pla de Palau, encara hi havia gent a la plaça de Catalunya, punt de sortida de la marxa. Per la seva banda, i com era d’esperar donada la seva evident i habitual parcialitat, la policia municipal i el departament d’interior han rebaixat la xifra a 75.000 i 50.000 participants respectivament.

Segueix llegint a kaosenlared.net

Debat a Plaça Catalunya: Per què és necessària una vaga general?

Que l’ambient a moltes de les places d’arreu del món està ple d’idees per transformar la nostra societat en un nou model que els poderosos i dirigents ens han intentat vendre com a útopic és una realitat. I és que els espais de debat no paren i no perden intensitat. Les ganes de treballar estan latents en el treball que realitzem tots i totes les activistes i revolucionàries que participem en aquest nou moviment del 15-M.


El poder de mobilització que ha donat la revolució dels indignats ha focalitzat la lluita en concentracions a places d’arreu del món, on s’hi han agrupat centenars de milers de persones. Les reivindicacions no només tenen un caràcter de concentració presencial massiva en llocs concrets –com estan dient i reiterant els mitjans de comunicació de masses controlats pels interessos del capital. A més de les concentracions i espais alliberats i autoorganitzats per comissions populars autogestionades, s’està fent un gran treball intel·lectual. S’han redactat centenars de propostes i manifestos en els quals s’exigeixen unes peticions aprovades per assamblees populars amb l’objectiu de millorar la nostra realitat. Després de molts dies de treball col·lectiu, es fa necessari definir una estratègia per renovar i focalitzar la continuïtat de la lluita.

Segueix llegint

Per Sergi Hernández

Crònica del 15-J: El proper helicòpter, que sigui per marxar

Aquest dimecres 15 de juny s’havien de discutir al Parlament els pressupostos del govern. Uns pressupostos que, en paraules del conseller d’economia Mas-Colell, “no són els millors, però són els necessaris”. Els necessaris per a què? Per sortir de la crisi? A qui beneficien les retallades a sanitat, els tancaments de quiròfans, la reducció del nombre de llits i els acomiadaments del personal sanitari?

Segueix llegint

Per Albert García

Tot el suport a les mobilitzacions del 14 i 15 de juny. No la criminalització del moviment, no als pressupostos antisocials

Comunicat d'En lluita
Entre els dies 14 i 15 de juny, milers de persones es van concentrar al voltant del Parc de la Ciutadella a Barcelona, ​​dins del qual hi ha el Parlament de Catalunya. L'objectiu de la concentració era deixar ben clar que el moviment del 15M no accepta les retallades incloses en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya i que té alternatives perquè la crisi no la paguem els de sempre. Aquests nous pressupostos poden ser considerats com els més antisocials de la història de la Generalitat. Avancen en el desmantellament de la sanitat i l'educació pública. Inclouen retallades que el senyor Artur Mas va negar que faria durant tota la campanya electoral, la qual cosa el va portar a guanyar les eleccions autonòmiques de la tardor del 2010. Es tracta, en definitiva, d'uns pressupostos que prioritzen les classes adinerades a costa d'agreujar la ja precària situació de les classes populars.

Segueix llegint

Violencia en el Parlament (en el exterior)

[Castellà]

Estoy sobrecogido por la violencia vivida ayer en el Parlament: fue tremendo ver cómo varias decenas de diputados violentos se mostraban violentamente partidarios de aprobar unos violentos recortes que afectarán de manera violenta a todas las partidas, incluidas sanidad y educación.

Un momento, un momento. Borren el párrafo anterior, que olvidé los gritos de rigor. Empiezo otra vez, ésta es la buena: mi más rotunda condena a la actitud violenta de quienes intentaron impedir a los representantes del pueblo ejercer su función, algo inadmisible en democracia.

Segueix llegint al Publico.es

Crida del sindicalisme combatiu a participar de les mobilitzacions del 15J contra els pressupostos de la Generalitat

Comunicat. Les organitzacions sindicals, seccions sindicals, juntes de personal i comitès d’empresa sotassignants refermem el nostre compromís en la defensa dels interessos del conjunt dels i les treballadores que ara, una vegada més, estan sent atacats. En aquesta ocasió l’atac prové del Govern de la Generalitat de Catalunya que pretén aprovar uns pressupostos per a l’any 2012 que imposen severes retallades als serveis públics mentre introdueixen mesures que afavoreixen a les grans fortunes i al capital privat. Paral·lelament la Generalitat de Catalunya també preveu tramitar la Llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica (Llei Omnibús) que planteja reformes en matèria d’urbanisme, medi ambient, mútues, distribució de l’aigua, etc. que van en detriment dels interessos de la majoria de la població i dels drets socials que tant ens ha costat aconseguir.

Segueix llegint el comunicat

Debats al Vallès: Revolucions al món àrab i el 15M

Els passats dies 10 i 11 de Juny van esdevindre, respectivament, als municipis del Vallès de Cerdanyola i Mollet, dues jornades de conscienciació col·lectiva sobre els fets de les revolucions al món àrab i la sinergia del moviment del 15M.
Prop de 40 persones hi van assistir a Cerdanyola i 20 a Mollet a debatre sobre uns esdeveniments que tindran un potent pes polític en el futur i amb gran rellevància històrica.

 Segueix llegint

Per Carlos Hernández.

El retorn de la revolució

L’onada de revolucions que arrasa el nord de l’Àfrica i l’Orient Mitjà posa en qüestió molts tòpics. Què són les revolucions i per què són necessàries?

Gairebé se senten les queixes: No havíem quedat que les revolucions eren cosa del passat? Els tertulians sempre van ser unànimes almenys en això: al món feliç del mercat lliure, sota la mirada atenta de la “comunitat internacional”, les revolucions eren no només innecessàries, sinó que eren gairebé impensables, més enllà dels deliris dels radicals.

 Segueix llegint

Per David Karvala

Puig s'enroca davant l'allau de crítiques i culpa els indignats

El conseller d'Interior, Felip Puig, no té cap intenció de dimitir. Malgrat la dura sessió d'esgrima dialèctica d'ahir al Parlament, on li van ploure les crítiques de tots els grups. Malgrat, també, l'admissió del conseller que l'operació policial que el dia 27 va fer 121 ferits a la plaça de Catalunya entre manifestants i agents no va estar ben planificada. En un ambient hostil i difícil, Puig va trobar forces per defensar el cos policial i els alts càrrecs responsables de les decisions dels Mossos i per culpar els mateixos indignats de la violència que es va veure a la plaça de Catalunya.

Segueix llegint a Publico.es

Per què ens hem d’organitzar?

Els moviments socials i els espais de lluita no són constants: tenen pujades i baixades, o fins i tot poden desaparèixer. Les lluites de llarga durada fins i tot tenen, a part de les pujades i les baixades, moments de crisi, i això és una limitació important a l’hora d’articular una resposta sòlida. Les organitzacions revolucionàries poden jugar un paper clau per mantenir viva aquesta flama i donar continuïtat a les lluites i a la gent que hi participa.

Segueix llegint

Per Diego Mendoza

Aprendre de Tahrir

Era difícil imaginar, observant les imatges de Plaça Tahrir al Caire fa uns mesos –amb milers de persones autoorganitzant per debatre, menjar, dormir, etc. – que avui estaríem vivint experiències semblants a ciutats d’arreu de l’Estat espanyol.

 Segueix llegint

Per David Karvala.

Ara urgeix enderrocar als Mubaraks en els centres de treball

La revolució era contra el règim de Mubarak, però l'únic que hem aconseguit fins ara és acabar amb el president Mubarak. Aquells qui mouen el país ara són els generals de Mubarak, que eren la columna vertebral de la seva dictadura.

 Segueix llegint

Per Hossam el-Hamalawy.

Com avancem en el moviment del 15-M?

Les manifestacions, acampades, tribunes i assemblees sorgides arran de la crida de Democràcia Reial Ja han superat totes les expectatives. Un moviment que va començar format fonamentalment per joves estudiants, aturats/es i treballadors/es precaris ha anat creixent numèricament en pocs dies de campanya electoral, alhora que anava ampliant la seva composició en edats i sectors socials implicats.

Segueix llegint

Acampada a l'Hemeroteca de la UAB

Després de la jornada de mobilització del passat dijous on prop de 150 estudiant i treballadres de la UAB van entrar a l'edifici del rectorat per protestar contra de les retallades del presupost de la UAB i de la connivencia de l'equip rectoral vers aquestes, es va celebrar una assemblea on es va decidir ocupar l'Hemeroteca general de la UAB seguint l'exemple del que ja s'estava passant a altres biblioteques de la UB. Així, aquest dimarts prop de 50 estudiants hem ocupat la l'edifici de l'Hemeroteca per mostrar que el fet d'haver d'estudiar no farà acallar la nostra indignació.

 Segueix llegint

Per Diego Mendoza

Un grup d'advocats acusen Puig de vulnerar drets fonamentals en el desallotjament de la plaça de Catalunya

El col·lectiu d'advocats Legal Team denuncia que l'actuació dels Mossos d'Esquadra a la plaça de Catalunya el passat dia 27 de maig va vulnerar drets fonamentals. Els advocats, que van estar a la plaça durant la càrrega policial, acusen a la Conselleria d'Interior de vulnerar el dret a la integritat física i moral dels acampats. També consideren il·legal que els agents policials no usessin el seu número d'identificació. A més consideren que també es va vulnerar el dret a comunicar o rebre lliurement informació veraç, donat que es van produir "agressions físiques i/o verbals" a periodistes.

Segueix lleguint al Periodico.cat

Les lliçons del Maig del 68

Hi ha una creença molt estesa segons la qual a les societats econòmicament avançades, on el capitalisme ha assolit un nivell de desenvolupament molt elevat, el sistema no pot canviar. Els esdeveniments que van tenir lloc al Maig de 1968 a França constitueixen un exemple perfecte de la falsedat d’aquest mite. En qüestió d’unes setmanes, tota la societat francesa es va involucrar en un procés que, si hagués continuat, podria haver acabat desembocant en una situació realment revolucionària.

Segueix lleguint

Per Ana Villaverde.

La generació "ni-ni" es rebel·la

Els esdeveniments succeïts a l'Estat espanyol arran de les manifestacions convocades per Democràcia Reial Ja i les posteriors acampades i mobilitzacions de dies posteriors ens han sorprès gratament a la joventut que portem anys participant a organitzacions i moviments socials combatius. En aquest article, en el qual no pretendré ser rigorós, descriuré la situació econòmica i social de la joventut a l'Estat, les lluites desenvolupades pel moviment del 15-M i, finalment, les perspectives d'aquest nou moviment.

Segueix llegint

Per Santi Amador.

El col·lectiu escolar de Sants-Montjuïc es mobilitza contra les retallades en educació

Per protestar contra les retallades a l’educació pública, més de cent cinquanta mestres, pares, mares, nens i nenes de les diferents escoles dels nostres barris s'han reunit aquesta tarda a la plaça de Sants i han fet una cassolada popular.

Segueix llegint a www.el3.cat

Banys de realitat a les places

Primavera. Una gota. Dues, quatre, dotze, cent. Comença a ploure amb força i el ruixat inunda carrers i places. Una protesta líquida que baixa de les xarxes socials i desemboca a les noves àgores públiques convertides en centres de resistència, debat i reivindicació.

Segueix llegint

Per Oriol Sorolla, militant del Moviment Popular de Sabadell

Les acampades d'indignats arriben als hospitals

Personal dels centres dorm en tendes de campanya contra les retallades

 La imatge de les acampades a les principals places de les ciutats es va fer extensiva ahir a diversos hospitals catalans. Un grup de treballadors dels centres de Bellvitge, Vall d'Hebron, Viladecans, Joan XXIII i Germans Trias i Pujol van decidir passar la nit a les portes dels seus hospitals per protestar contra les retallades en sanitat.

Segueix llegint a Publico.es

Per David Guerrero al Publico.es

Manifest demanant la dimissió del conseller Felip Puig

Les entitats i persones sotasignants considerem que l'actuació policial que va tenir lloc a plaça Catalunya el matí del passat 27 de maig sota el pretext de permetre l'accés dels serveis de neteja de l'Ajuntament de Barcelona va ser injustificada, absurda i desproporcionada.

Segueix llegint

Per la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona

Mobilitzacions #acampadabcn 14, 15 i 19 de juny

#Ni retallades, #ni hòsties
14, 15 i 19 de juny
Parc de la Ciutadella
Barcelona

Dimarts 14 de juny
Acampada al Parc de la Ciutadella

Dimecres 15 de juny
Aturem el parlament, no deixarem que s'aprovin les retallades

Diumenge 19 de juny
Manifestació Internacional "Saltem de les places al món"
Més informació www.acampadabcn.wordpress.com

Debat a Plaça Catalunya: Palestina, història d’una lluita

Ens varem haver d’enfrontar al desallotjament dels mossos i a la massiva celebració dels barcelonistes a canaletes, però varem vèncer i mantenim la plaça y gracies a això continuen les activitats, les àgores, els debats y en definitiva l’explosió incessant d’idees.

Segueix llegint

Per Diego Mendoza

Que retallin els guanys als rics | Mas, els serveis públics no es toquen

Les grans empreses de l’Estat espanyol baten rècords de benefi cis mentre la classe treballadora pateix retallada rere retallada. Les 35 corporacions de l’IBEX-35 han guanyat més que mai en la seva història, més de 50.000 milions d’euros.

Segueix llegint

Per Lluís Zhu.

Terrassa: Més de mil personas escolten les intervencions anticapitalistes dels economistes Miren Etxezarreta i Arcadi Oliveres

Miren Etxezarreta, catedràtica d’economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Arcadi Oliveres, també catedràtic d’economia aplicada a la UAB i president de Justícia i Pau, han criticat frontalment el sistema capitalista actual en una conferència que ha omplert el Raval de Montserrat de gom a gom aquest vespre.

Per Albert S. Carmona

Segueix llegint a kaosenlared