No violència i democràcia després del 15J

Fa poques setmanes vaig escriure un article sobre la resistència pacífica, i no vull repetir els arguments aquí (La resistència pacífica: principi ètic o tàctica?, En lluita, juny de 2011). Afegiré un parell d’observacions sobre la violència que no hi mencionava, perquè pensava que eren òbvies, però que ara sembla que s’han de subratllar.
Tanmateix, com explicaré, penso que el debat entorn als esdeveniments d’ahir realment no gira entorn de la violència, sinó de la legitimitat de l’Estat actual. Però primer un parell d’obvietats respecte a la violència.
On són els no violents?
Fins i tot molta gent que critica la mobilització del 15J reconeix que gairebé tota la gent que hi participava mantenia una actitud no violenta. I de fet, gran part dels actes titllats de “violents” podrien ser de qüestionable utilitat política —fer empentes, llençar ampolles de plàstic…— però com a violència, són molt poca cosa.

 Segueix llegint

Per David Karvala