Les acampades s’han estès com un regueró de pólvora. A unes 100 places de tot l’Estat espanyol s’està vivint una explosió de participació impressionant que continua més enllà de les eleccions del 22 de maig. Aquest esclat, no obstant això, no sorgeix del no-res. Se suma als exemples de lluites que hem viscut en els dos últims anys per tota Europa i té una connexió amb les revolucions al món àrab, encapçalades pels joves a l’atur i sense futur.
No tenim al davant simplement una revolta social causada pel context de crisi i d’atacs del govern del PSOE; es tracta també d’una revolta política que s’oposa justament a la política oficial i institucional i a la limitada democràcia actual.
Les acampades que s’estan portant a terme a diferents ciutats de l’Estat constitueixen un autèntic desafiament al marc institucional. De moment, ja han confrontat amb èxit la prohibició d’acampar durant la jornada de reflexió, i es pot aconseguir molt més si s’amplien les forces d’aquestes acampades.
Segueix llegint
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada